Ressenya

Visita al MACBA

El passat dimecres dia 15 d'Abril vam anar d'excursió a Barcelona, vam visitar el MACBA, concretament anavem a visitar l'exposició permanent del museu d'art Contemporani. Quan vam arribar ens van dividir en 3 grups per poder visitar més rapid i millor l'exposició. Vam veure diferents obres d'art entre totes les obres em van cridar l'atenció dues, ara us les explico:

INSERÇOES EM CIRCUITOS IDEOLÓGICOS. PROJETO COCA-COLA

Bé aquest primer més que una obra era un projecte i en aquest càs el que es mostrava era una prova o una representació del projecte. El projecte consistia en posar missatges protestants a les ampolles de cocacola, conforme no es veiéssin, ja que l'ampolla de la Cocacola quan està buida es gairebé opaca, i, posant-li una enganxina amb lletres de color blanc no es veuria res, però una vegada plena el missatge es veu, i arriba a parar a les mans de alguna persona. 

El seguent es diu: Santa comida. Aquest no va ser explicat per la noia que ens feia la vista, però em va cridar molt l'atenció desde el primer moment que el vaig veure. Consistia en un gran Altar Indi, tot colorit i era grandiós. No sé de que va l'obra però em va agradar moltíssim i espero tornar per informarmen més. 

Curtmetratges (Ahora no puedo)

Títol: Ahora no puedo 

Origen: Espanyol

Data: Any 2011

Escenari/s: La sala d'un càsting, Els carrers de Barcelona i la casa pròpia de la protagonista.

Personatges: 

          

      Principals: La Noia i mare que fa el càsting (Sara)

      

      Secundaris: El nadó, l'amiga de la protagonista, el marit i la amant de el marit, els directors de càsting.

Resum de la trama: Sara es una jove actriu, que després de ser Mare vol tornar a la seva vida profesional i torna al món dels càstings. Aquest cop s'ho juga tot en un càsting, quan és a la sala d'espera el seu fill de pocs mesos es posa malalt, i ella corre a casa a buscar el medicament pel seu fill, quan entrant a casa es troba al seu actual marit i pare del seu fill al llit amb una altre dona. Sara agafa el medicament i torna a el lloc on és el càsting, una vegada allà ha d'entrar a fer el càsting on se li demana una improvitzció i ella aprofita l'escena que acaba de viure per improvitzar. 

Temes: Els temes que tracta el curtmetratge són sobretot L'ENGANY i secundàriament tracta la dificultat del món del cinema i de lo difícil que és ser mare.

Reflexió personal:

       Què et va impresionar més de la pel·lícula? Per què? El que més em va impressionar va ser el moment en que la Sara arriba a la seva casa en busca del medicament i es troba amb el seu marit al llit amb una altre dona. El perquè d'aquesta escena es perquè sense aquesta escena no hi hauria el motiu del curt, és a dir, sense aquesta escena el curtmetratge perd molta força.

      Té relació amb la seva experiència personal? No primer de tot, perquè sóc un home, segon no estic casat ni tinc fills però segurament moltes dones es senten identificades amb aquest curt, ja que aquesta situació pasa molts cops al día arreu del món.

      Com es relaciona amb la realitat sociopolítica o històrica del pais d'origen o del teu país? Penso que aquesta història està molt ben triada i molt ben tractada, està bastant relacionat amb el nostre país ja que milions de dones del nostre pais es senten maltractades o enganyades pels seus marits avui en dia.

                                                                                               Imatge d'una escena del film.

Blancaneus

"Blancaneus", de Pablo Berger, és una adaptació molt lliure del popular conte dels germans Grimm, ambientada en els anys 20 al sud d'Espanya. Blancaneus és Carmen (Macarena García), una bella jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra, Encarna (Maribel Verdú). Fugint del seu passat, Carmen emprendrà un apassionant viatge acompanyada pels seus nous amics: una troupe de nans toreros. Amb un final inesperat i sorprenent, "Blancaneus" ens descobrirà que la vida no és com en els contes, sinó com en un melodrama gòtic.

                This is map #6, Pilsen, Czech Republic

Aquesta obra és una foto que es diu: This is map #6, Pilsen, Czech Republic  i va ser presa per Yumi Janairo Roth el any 2007 quan va sortir al carrer i va fer un experiment , va demanar a la gent que li dibuixés a la mà un mapa amb algun lloc de Pilsen interesant per visitar. Després Yumi va editar un mapa turístic amb els llocs més bonics i interesants per als habitants de Pilsen.

Al centre de la foto veiem una mà amb un tros d’un mapa dibuixat al palmell de la mà. El autor dóna molt d’interès a la mà, ja que la fotografia de la mà té molta més nitidesa que la resta de la fotografia. Al fons de la imatge, podem veure amb molt poca nitidesa el terra de un carrer. Els colors utilitzats per dibuixar el mapa són el verd, el vermell i el negre, ja que són els colors convencionals que s’utilitzen per fer un mapa. També s’utilitzen fletxes i línies per deixar més clar el lloc on es vol arribar. Cal remarcar que s’utilitza el vermell per donar més importància al lloc on es vol arribar.

La fotografia, com hem dit al principi, ens vol mostrar un mapa dibuixat en una mà, senzill però és un mapa, i la funció d’un mapa és informar sobre la situació d’un lloc i/o en alguns casos orientar. El missatge que ens dona Yumi amb aquesta fotografia és que  hi ha diferents maneres o medis per arribar al mateix lloc. L’autor de la fotografia el que pretén és construir un mapa a partir dels dibuixos de la gent del carrer, i amb això ens demostra que per elaborar un mapa turístic no cal tenir ni experiència ni medis,  només amb uns retoladors i una mà qualsevol persona pot crear-ne un. Aquesta foto va ser presa l’any 2007, ja fa ara 5 anys, des de llavors el context històric era casi el mateix ja que estem en una època contemporània.

En conclusió aquesta fotografia està feta amb medis informals, ja que el autor ha sortit al carrer i ha demanat a la gent que li dibuixi improvisadament i sense experiència el mapa d’un lloc que els agradés de la ciutat on es trobaven. Crec que els medis utilitzats i el missatge que vol donar estan molt ben relacionats ja que sortir al carrer i que la gent dibuixi es una forma molt propera de fer les coses.

Explosions,  el llegat de Jackson Pollock

Last Tuesday we went to the Miró Foundation, we went to see the exhibition "Explosions" by Jackson Pollock. This exhibition was on the painting action, the painting action, is to give as much importance to the creative act as the result.

I chose this work because it caught my attention, the guide told us that Pollock made a party in a house, and when the guests arrived they found a pile of tires, and there people who've burned, or painted and some were taken away at home.

The significance of this work is that art is not just a brush or a cloth, art is also an act or a movement or a certain situation and what they did at that time people was the art.