Fonaments del Disseny

TEXT JOIERA CONTEMPORÀNIA (resum)

Primer pàrraf: definició de joia com a objectes personals, de mida més aviat petita, que designen poder i sensualitat. També es percebuda com a element de comunicació viusal. Introducció sobre el què és una joia contemporània, aquesta potencia la vessant expressiva i plàstica de totes les vessants que tracta el concepte Joia.

Segon pàrraf: La joventut artistica ha barrejat la joia amb les arts plàstiques sense oblidar la seva funció.Avui en dia és dificil diferenciar als artistes dels dissenyadors.

Tercer pàrraf: Les joies representen veritats espirituals i són símbols d'un saber superior. Les joies sempre han estat sempre un símbol de bellesa, perfecció i riquesa material.

Quart pàrraf: Al segle XX s'ha ampliat la funció, la simbología i els materials de tractament a una joia. S'ha lligat la joieria a les tendencies de moda. També es veu la joieria des del punt de vista d'experimentació. Alguns artistes com Salvador Dalí, Max Ernst o Ruudt Peeters han deconstruit la joia per fer com una crítica sobre el que aporta i sobre els valors que es tenen avui en dia.  Avui en dia els artistes tornen a crear el que aportava "la veritat secreta".

Cinquè pàrraf: la gent té una definicio de joia, típica i esteriotipada, si preguntessim a la gent què és per ells una joia, ens respondrien, or, diamants etc.. La joia té valor, més que res pel seu nom, si separessim el concepte de el material, perdria valor, i quedaria com a un objecte petit.

Sisè parràf: Al 1960 es canvia la perecepció de joia i és vista des d'un punt de vista artistic, com a una oportunitat pels joves. Tots aquells joves que van percebre la joia com una oportunitat artística, ara tenen prestigi i estan exposats a museus contemporanis.



Análisi imatge a triar

PRIMER:

Francisco Arteaga. S/T

SEGON:

En aquesta fotografia hi observem unes escales de cargol de fusta, paral·lelament a l’escala hi veiem una xarxa que la acompanya i segueix les formes que l’escala fa fins acabar. A la fotografia veiem uns 3 pisos i poca cosa més.

TERCER:

La sensació que em dona es de tranquil·litat, de pau, de serenitat. La xarxa em dona confiança, ja que la majoria d’escales de cargol són precipitades i molt inclinades, en aquest cas no. També dona molta pau el joc de llums i colors fet.

CUART:

En aquesta fotografia sembla que el fotògraf la hagi fet des d’un tercer o quart pis, simplement des de el terra i alçant els braços fins a trobar el punt central de la fotografia, com veiem. O també cap la possibilitat de que hagi fet servir un trípode per enquadrar millor la foto i millorar l’equilibri i el pols.

La llum és natural, i ve donada des de el punt més alt de la foto, sembla com si entri per una finestra, encara que no se sap perquè no ho podem veure, potser ha col·locat una llum o focus.

CINQUÈ:

El primer que veig és la forma d’espiral de la barana i l’escala.

Em dona la primera impressió de pau i tranquil·litat.

Després la meva mirada es fixa en la fusta, que és llisa i suau.

El que fa que la meva mirada es mogui es el dinamisme la composició i l’escala de grisos i blancs i negres i sobretot grisos

La llum i els colors.

Textures molt delicades i fines, i alguna com la de la xarxa que trenca la pau de la fusta.

És una atmosfera, perquè es crea cada dia quan la llum entra per la finestra.

El autor la va fer per expressar alguna cosa sobre aquest lloc tancat, que podria ser perfectament una oficina de treball.

Análisi Imatge Selectivitat

PRIMER: Relativitat, Rubén García Perdomo, 2012.  No hi ha gaire més informació.

SEGON:

En aquesta fotografia hi puc veure una escala, és una escala d’un pis antic, pel que fa l’efecte , també hi veiem una finestra la qual ens aporta molta llum, l’escala està vista des de un pis molt alt i des d’una posició una mica estranya, La foto està feta en blanc i negre i fa que hi hagi un alt contrast entre blancs i negres.

TERCER:

Concretament aquesta fotografia a mi em suscita com suïcidi, com mareig i vertigen i una mica de terror. Ja que la posició i la vista que te la fotografia fa que et provoqui aquestes sensacions. En la meva opinió la fotografia podia haver sigut presa amb una mica més de tacte i no haver suscitat al suïcidi, al caure al mareig o al vertigen.

CUART:

En aquesta fotografia sembla que el fotògraf estigui a la barana pujat per ferla, però suposo que no ho haurà fet d’aquesta manera, si no que ha fet servir un trípode i s’ha ajudat d’ell per inclinar la fotografia tant com el grau que ell buscava.  Ha volgut enquadrar el que veiem perquè es molt visual i amb el joc de llums que hi ha, que venen donades des de la finestra aconsegueix que la barana llueixi i destaqui més la forma d’espiral que fa aquesta escala.

Es pot dir que el artista ha volgut deixar la llum natural que entra per la finestra i no ha volgut posar llum artificial.

CINQUÈ:

El primer que veig és la forma d’espiral de la barana i l’escala.

Em dona la primera impressió de vertigen.

Després la meva mirada va cap a els esglaons la finestra i la porta etc.

El que fa que la meva mirada es mogui es el dinamisme la composició i l’escala de grisos i blancs i negres.

La llum i els colors.

Textures rugoses i artificials i a la vegada poc calmades i variades.

És una atmosfera, perquè es crea cada dia quan la llum entra per la finestra.

El autor la va fer per expressar el que ell sent al baixar cada dia per aquestes escales o algun cop a la seva vida, o per expressar algun sentiment o por a les altures i llocs tancats com aquestes escales.

Procés de la portada del Nou 9

A la portada del nou 9  volia representar el nadal molt colorit i respresentar els diferents sentiments que un pot viure al nadal, per això vaig decidir que volia fer servir molta llum i molts colors. I volia fer sortir un arbre de nadal neutre.

Per arribar a aquest resultat final primer de tot vaig fer una fotografia a una llum de nit de la meva habitació, vaig fer diferents fotos fins que em va sortir la que em va agradar més de totes.  

Quan vaig tindre la foto el que vaig fer a continuació va ser canviar el fons aplicant textures amb sensació de moviment per donar vida (cal destacar que la foto que vaig fer estava feta amb moviment expressament perquè donés vida al cartell) L'idea de fer sortir una llum en moviment la vaig tindre un dia quan anava pels carrers de Barcelona i intentava fotografiar una font lluminosa i la foto sortia borrosa, l'efecte em va agradar i vaig pensar que ho podria fer servir com a recurs.  Després el pas a seguir era afegir tants colors com emocions volia representar:

 

VERMELL: amor entusiasme força i passió

GROC: felicitat i optimisme

TARONJA: sociabilitat i simpatia

VERD: esperança

BLAU: calma confiança i ordre

ROSA: amabilitat sensibilitat i tendresa

MARRÓ: benestar confiança

VIOLETA: mort i espiritualitat

BLANC:  puresa i bondat.

CARTELL 1 (m'agrada)

Per aquest exercici he triat dos cartells de la festa major de Llinars del Vallès.

Aquest primer, m'agrada molt i em crida l'atenció. Primer de tot l'idea està molt ben representada el concepte i l'estètica combinats pel meu gust són molt acertats, es veu el seguit d'activitats que es fan a la Festa Major i es representen amb colors vius, mostrant la façeta més viva i al.legre de la festa.

La composició te forma diagonal i la retolació està acertada, ja que te diferents interepretacions, és adequada tant per joves com per infants i adults.

 A l'espai trobem una sobreposició d'elements identificatius i característics de la Festa Major de Llinars.

Els colors són majoritàriament càlids encara que també hi ha una petita gama de freds. Amb aquests colors es vol donar la sensació de festa i al.legria. hi han pocs colors negres o oscurs, ja que el que transmet el negre es tristesa i seria oposar-se a el missatge que es vol donar.
La textura podem dir que ve donada per l'aquarela, que té una textura característica, elegant i fina.
Aquest cartell és de caràcter festiu/cultural i és del Setembre del 2012.

CARTELL 2 (no m'agrada)

Aquest cartell com ja he dit, també és la Festa Major de Llinars, però, en aquest càs, del any 2013.

En la meva opinió aquest cartell no m'agrada perquè no el trobo adequat per ser un cartell de Festa Major, té un tractament que no m'agrada encara que el missatge que vol transmetre si que m'agrada.
Com ja he dit abans l'idea m'agrada pero el concepte i l'estètica no em semblen adequats, ja que la primera impressió que em va causar va ser: es un catàleg d'una ferreteria.

La composició és simètrica, tot i que varia una mica les taques de pintura. La retolació és de pal, i molt seria tenint en compte que s'ha de tractar un tema de festa. (trobo més atractiva la del cartell anterior)

A l'espai hi trobem sobreposició de formes, volent destacar la pila.
Els colors tractats són molt senzills, el blau i el vermell (colors representatius dels dos bàndols en que es divideix el poble) tractats sobre un fons blanc. (cal destacar que aquest aspecte és un dels pocs que m'agraden d'aquest cartell).
La textura es casi plana exceptuant la sensació de volum de la pila metalitzada i la sensació de pintura.
Aquest cartell és de caràcter festiu/cultural i és del Setembre del 2013.


TOMBOY (ressenya)

Títol: TOMBOY

Origen: Francès 

Data:  2011

Escenari/s: La casa, els boscos i jardins i les cases dels amics. Tot això situat al barri de Paris on es muden..

Personatges: 

          

      Principals: Laura (Michael), Lisa (noia del grup), Jeanne (germana petita)

      

      Secundaris: Pares, nens del grup i els pares dels altres nens.

Resum de la trama: Laure, una nena de 10 anys, es muda amb els seus pares i la seva germana petita a un nou veïnat. Allà fa nous amics i l'estiu transcorre entre jocs i rialles. No obstant això, Laure té un secret: es fa passar per un noi anomenat Michael. Lisa, una noia del grup, s'enamora d'ella creient que és un noi, el que dóna peu a situacions compromeses. Laure no sap durant quant de temps podrà fer creure als altres que és Michael i tem les conseqüències que pot tenir el fet que algú descobreixi el seu engany.

Temes: orientació sexual, infantesa.

Reflexió personal:

       Què et va impresionar més de la pel·lícula? Per què? Els plans. perquè eren tots iguals o casi iguals, el director va voler fer un tractament de plans de aprop i no hi han casi plans de lluny.

      Té relació amb la seva experiència personal? No.

      Com es relaciona amb la realitat sociopolítica o històrica del pais d'origen o del teu país? 

Està molt ben relacionada, tenint en compte que fins fa uns anys no es podia fer el canvi de sexe o no estava permès que dos persones del mateix sexe es cassessin.